Molt probablement, l’essència del físic-culturisme es trobi en l’experimentació. I el registre quotidià de les dades que d’ella se’n generin pot oferir-vos un excel·lent punt de partida per a programar i modificar els patrons d’un determinat entrenament.
Aquesta valuosa informació, adquirida sobre la base d’un procés constant de “prova i error”, està constituïda moltes vegades per sensacions neurològiques que obeeixen a estereotips ja conformats: congestió, coïssor, eufòria… I després de moltes sessions, de massa equivocacions i d’un munt d’intents frustrats, podreu arribar a obtenir el coneixement intuïtiu d’allò que més us convé fer quan us enfronteu al dur dilema d’aixecar enormes quantitats de ferro… No, no, no… De veritat que no! “l’entrenament instintiu” obeeix precisament a tot el contrari, encara que gairebé sempre ha estat mal interpretat. L’actitud mental enfront de les exigències d’un sobreesforç no hauria d’estar dictada per un antull, un capritx o la pseudo-depressió. Conec alguns individus que sempre han treballat sota els patrons del seu “instint”, i continuen movent els mateixos quilos any rere any. El progrés és nul, així com la seva capacitat per a entendre els missatges que el cos els hi envia. És més, dubto que mai s’hagin arribat a plantejar la complexa mecànica d’aquest procés.
Entrenar de manera “intuïtiva” no vol dir que feu el que us doni la gana, només quan us vingui de gust. Siguem clars, l’organisme humà no desitja haver de lluitar per superar cap obstacle. El seu instint de supervivència li exigeix que sàpiga adaptar-se amb el mínim esforç possible, i això és el que farà si deixeu que sigui ell qui prengui la iniciativa. Així doncs, el que heu d’aconseguir és interpretar els senyals físics —no emocionals— que el vostre cos us enviarà cada vegada que el sotmeteu a un sobreesforç, i una vegada desxifrat el missatge… registreu-lo!
Anoteu sèries i repeticions, càrregues utilitzades, temps de recuperació, durada de la sessió, ritme cardíac… totes aquestes dades són variables que podran oferir-vos una imatge retrospectiva de quins han estat els vostres progressos reals. D’aquesta manera podreu localitzar els errors, corregir-los, i seguir endavant amb la convicció empírica d’estar fent el correcte, ja que els resultats us donaran la raó.
No obstant això, abans d’arribar al procés esmentat, haig d’advertir-vos que els èxits obtinguts són sempre susceptibles de ser programats amb un escàs marge d’error. Per a això necessitareu disposar de tota la informació derivada de cadascun dels entrenaments, així com de l’alimentació, suplementació ergogènica, perímetres corporals, percentatge de greix, massa magra, aigua… qualsevol dada addicional que pugui ajudar-vos a delimitar molt més els factors que estimulen el desenvolupament.
No sé vosaltres, però jo personalment, no conec cap esportista d’elit que no treballi sota una planificació metòdica del seu entrenament, així doncs… per què penseu que el físic-culturisme ha de ser diferent?
L’objectiu de la millora de les qualitats físiques passa per una meticulosa elaboració dels continguts de cadascuna de les sessions dedicades a potenciar-les. Per a aconseguir el triomf necessitareu volum muscular, densitat, detall, separació, definició extrema, vascularitat… tota una sèrie de qualitats que al marge de la nutrició i la combinació dels suplements adequats, precisen també d’una correcta programació dels entrenaments, així com del temps destinat a la recuperació.
El catabolisme creat pel treball pesat, regular i constant, necessita d’amplis períodes de recuperació i d’una dieta altament especialitzada per a aconseguir revertir el procés i induir l’entorn anabòlic que potenciï el creixement. Així doncs, es fa necessari programar de manera cíclica, el nivell d’intensitat de cadascuna de les diferents etapes, i les seves fases de recuperació.
Una primera etapa podria estar dirigida a millorar els nivells de força i potència, treballant amb moviments poliarticulars i que involucrin grans masses musculars, com ara l’esquat, el press banca, el pes mort, el rem inclinat amb barra, o el press militar dempeus.
En la fase següent l’objectiu seria aprofitar els beneficis obtinguts en l’anterior per a millorar el nivell de força general de moviments més analítics. És el moment de plantejar-se la correcció de qualsevol possible desequilibri muscular que afecti les vostres proporcions corporals i simetria, estructurant la programació de manera que contempli una major incidència envers les parts menys avantatjades.
Després de cada fase és aconsellable prendre’s una setmana de descans absolut per a optimitzar la recuperació. Y en una hipotètica darrera etapa que bé podria coincidir amb la preparació d’alguna competició, podríeu dissenyar-la amb la intenció d’optimitzar valors com la definició i el detall muscular, valors que com tots ja sabem depenen més de la dieta i la suplementació que de l’entrenament, malgrat que una bona programació pot contribuir de manera molt positiva.
Es important que adquiriu la consciència de que el físic-culturisme es quelcom més que “intuïció”. Planifiqueu i les millores sorgiran.
Debido a mi experiencia,la programación de una rutina de ejercicios es fundamental,pero, también utilizo la intuición tanto en el entrenamiento como en la rutina de poses sale más fluida si compites. Las experiencias que he tenido con Enric Torrent mi entrenador después de tantos años y ahora sin competir sigo sus pasos. Siempre ha sido una eminencia.La nutrición es importante también y saber conocerse y saber que necesitas en cada momento,la escuela de Enric Torrent. Gracias por tu atención y amistad.