Ja fa uns quants anys que evitava asseure’m davant d’un full en blanc, o el que és el mateix, del teclat del meu ordinador, per a no acabar escrivint sobre allò que em cremava als dits des de feia un munt de temps. Sé que això que diré crearà una certa polèmica, no soc aliè, i és per això que vull deixar clar que no tinc intenció de ferir cap sensibilitat ni posar en dubte la tasca de ningú, és més aviat una qüestió d’aclarir la particular semàntica que s’està donant en el món del físic-culturisme des de fa ja un temps.
Sempre he volgut entendre el físic-culturisme com un esport, no com una simple activitat física, ni un mitjà d’entrenament per a altres disciplines… i no únicament jo ho he entès d’aquesta manera, ja que a Catalunya gaudim del reconeixement de les institucions des del 2001, any que vàrem fer possible la creació d’una Federació Esportiva que com les de qualsevol altra especialitat, es dediqués a regular el físic-culturisme i altres disciplines associades. I no és cap secret que en molts altres països també ha estat reconegut com a esport i es regula mitjançant organismes federatius oficials com el nostre.
És aquesta manera d’entendre l’esport, i més concretament el físic-culturisme, el que em porta a rebutjar frontalment l’etiqueta de “natural” que des d’alguns col·lectius es pretén adjudicar-li contínuament per a distingir-lo de… encara no sé ben bé de què. Anem a veure senyores, senyors, l’esport és esport, podem distingir el professional de l’amateur, el masculí del femení, l’individual del d’equip… però ara volem fer distincions dins la mateixa disciplina entre un grup que afirma no utilitzar cap substància prohibida i un altre que calla o mira cap a un altre costat quan es parla d’aquest tema?… Lògicament, com en qualsevol altre esport regulat per una normativa antidopatge clara, podem diferenciar l’esportista que es dopa del que no ho fa. Punt. Pels organismes internacionals que regulen l’esport arreu del món, no existeix l’atletisme “natural”, ni el ciclisme “natural”… existeixen esportistes que violen les normes i esportistes que no ho fan. I ni tan sols en aquests últims se’ls hi adjudica la famosa etiqueta.
Com a Federació que som complim escrupolosament amb la normativa de l’Agència Estatal Comissió Espanyola per a la Lluita Antidopatge en l’Esport en cada un dels nostres campionats, i això ha de ser suficient per a tots els atletes que decideixen competir dins les nostres files, però ens neguem en rodó que se’ns etiqueti de “Federació Natural”. De cap manera. Som una Federació Esportiva Oficial i reconeguda pel Consell Català de l’Esport. Punt.
Tot aquell competidor que lliurement decideix inscriure’s en una de les nostres competicions, és susceptible de ser candidat a passar un control. Si ho aconsegueix serà el mateix esportista que era abans de fer-ho. I si no ho aconsegueix també. L’única diferència és que en el primer cas no li atorgarem cap diploma de “Culturista Natural de l’Any”, i en el segon haurà de sotmetre’s a les sancions pertinents per haver donat positiu en un control antidopatge. És a dir, igual que en qualsevol altra disciplina esportiva, perquè a la fi és això el que volem, no?… que ens reconeguin com esport arreu del país. I això no ho assolirem creant aquestes incongruents diferències semàntiques entre uns i altres, ho aconseguirem oblidant-nos de personalismes egocèntrics i lluitant per aconseguir unificar línies d’actuació que ens portin d’una vegada per a totes a aconseguir el reconeixement del CSD i la necessària Federació Espanyola que sembla, ara per ara, no interessar gaire bé a ningú.
Jo no conec cap altre esport -i si és així em corregiu-, en el que es doni aquest ball de sigles… FEFF, WABBA, NABBA, FCFC, AECN, ACFNE, WNBF… Em deixo alguna?… Segur que sí. Simplement ABSURD. Us imagineu que podríem fer si agrupéssim tots els atletes sota el mateix paraigua i amb un únic organigrama?… Segurament a qui pertoca li començarien a arribar a les oïdes quelcom més que el “soroll” que porta sentint fins al moment. Serien un munt de paraules amb sentit i la intenció clara d’asseure’ns a parlar d’un objectiu comú per a fer del físic-culturisme un dels grans esports d’aquest país. Nosaltres ho tenim clar, i portem en aquesta lluita des de 2001… ¿Poden dir el mateix la resta?…
