PNL I AUTOCONFIANÇA
Per Fede Lafuente. Coach esportiu i nutricional. ROPEC 031257.
No, no són les sigles d’un partit polític —encara que ho semblen—, ni les d’una nova organització amb clares atribucions en el camp del fitness o l’esport en general.
Responen únicament a la descripció d’un «conjunt d’estratègies”, bàsicament mentals, encaminades a millorar l’actuació personal en qualsevol àmbit d’un individu o un conjunt d’individus. Quelcom que els seus creadors allà per 1970 van denominar Neuro Linguistic Programming, o el que és el mateix: Programació Neurolingüística.
I segur que molts de vosaltres us preguntareu… a què ve això?… Molt senzill: esteu interessats a incrementar el rendiment?, necessiteu ser més forts?, voleu augmentar el volum dels vostres músculs?, desitgeu ser capaços de suportar l’estricta dieta mantenint nivells d’energia òptims?… Estic convençut que en la majoria dels casos, la resposta a totes aquestes qüestions és un “SI” rotund, encerto?…
Bé, el primer que se us ha ocorregut és revisar les bases de l’entrenament, després analitzar a fons la vostra dieta intentant optimitzar tots els nutrients i esmolar amb detall la raó que us mou a prendre cadascun dels suplements nutricionals, pot ser que fins i tot en un afany de sortejar aquest maleït “punt mort”, estigueu donant-li voltes a la idea de pactar amb el mateix diable ̶ llegiu substàncies dopants ̶, i encara així… continueu encallats sense obtenir els resultats desitjats. Malgrat tot, estic convençut de que us haureu oblidat d’un actor fonamental en qualsevol preparació: la vostra ment.
Ara com ara, amb l’horitzó molt més obert per l’evolució de les estratègies esportives, amb el ritme de vida actual i les exigències d’una societat que no perdona el fracàs, la pressió exercida sobre l’esportista perquè compti la seva trajectòria professional per victòries és francament insuportable. En aquesta tessitura, només queden dues opcions: abandonar o… continuar cap endavant reforçant l’actitud i l’autoconfiança per a extreure tot el que de positiu hi ha en els errors comesos, i aprofitar aquesta força mental per a rebutjar o reciclar els aspectes negatius.
Però bé, anem a pams, vegem primer en què consisteix aquesta Programació Neurolingüística de la qual us parlava.
PNL.
La PNL neix del desig d’estudiar les diferents estructures de l’experiència subjectiva, basant-se en una selecció d’individus altament efectius en els seus respectius camps, per a prendre’ls com a model de referència. Es tractava d’analitzar com feien ells el seu treball, fins i tot si aquest era realitzat de manera natural o inconscient, ja que de fet, cal afirmar que molts de nosaltres seríem incapaces de desenvolupar la nostra vida si haguéssim d’estar pensant conscientment en cada idea o acció que duem a terme. És per això que moltes de les nostres activitats responen a la concreció de patrons de pensament o comportament que es manifesten en el subconscient.
Enfront d’una mateixa situació de risc, dues persones poden reaccionar de manera inconscient amb conseqüències completament diferents: una pot salvar la conjuntura sortint airosa del tràngol, mentre l’altra sucumbeix en el contratemps, la qüestió consisteix a saber quina és la diferència entre ambdues.
Richard Bandler i John Grinder —creadors de la PNL—, estaven convençuts que tot individu té un concepte diferent del món basat en la seva pròpia experiència i les respostes que aquesta última ha provocat. Fins i tot partint d’un mateix fet, podem ser testimonis de com cada persona ho recorda d’una manera diferent. Això ens porta a pensar que la veritat no és unívoca, i que cadascun de nosaltres atresora la seva pròpia versió d’aquesta “veritat”.
No obstant això, lluny de perdre’s en discussions filosòfiques sense sentit, Bandler i Grinder van apostar per concentrar-se en el que era realment important, en la utilitat d’alguna cosa, en si aquesta “alguna cosa” funcionava per a cada individu en concret, encara que no a expenses d’enganyar-se a si mateixos.
La PNL tractaria d’elevar el nivell d’actuació personal en qualsevol camp permetent «l’entrada» en la vostra ment, i l’anàlisi d’aquests “patrons de pensament i de comportament” dels quals parlàvem, per a modificar-los en benefici propi.
Cal apuntar que per a qualsevol esportista, aquests “patrons” són d’una enorme importància, perquè no sols condicionen les diferents accions o moviments a realitzar, sinó també les “ordres” mentals que les promouen. Resulta evident que l’optimització d’aquest procés mental pot fer que aconseguiu triomfs cada vegada majors, i l’abandó o descuit del mateix pot actuar negativament i conduir-vos al fracàs més absolut.
Com ja hem vist, la PNL «us permetria també analitzar les estratègies, tant conscients com inconscients, que utilitzen els grans campions, adoptant els aspectes que millor s’adaptin a la vostra pròpia idiosincràsia». Lògicament, això no vol dir que de la nit al dia us convertiu en Derek Lunsford o Andrea Shaw, però segur que podreu millorar sensiblement el rendiment.
UN FACTOR CLAU: L’AUTOCONFIANÇA.
Es tracta d’un més dels aspectes susceptibles de ser treballats amb la PNL, encara que d’enorme importància per a l’esportista, independentment del nivell que ostenti.
No parlem d’autoconfiança en termes globals, encara que també, sinó de la reafirmació de les possibilitats que cadascú atresora en uns certs aspectes concrets de l’activitat triada. Pot ser que estigueu tranquils i confiats en la vostra capacitat de donar-ho tot en el gimnàs. Sou conscients que cadascun dels moviments està dissenyat per a obtenir la contracció de totes i cadascuna de les fibres del múscul afectat, i a això us dediqueu amb una obstinació digna d’elogi. Cada repetició és un triomf, cada flexió enfront del mirall la constatació d’aquesta victòria, però… actuareu de la mateixa manera quan estigueu damunt de la plataforma i sigueu comparats amb els altres?, heu “programat” en la vostra ment aquest moment?, esteu realment convençuts de les possibilitats que teniu?… Traslladar tots aquests dubtes al moment en el qual trepitgeu l’escenari no farà sinó afectar la vostra posada en escena, així que cal resoldre-les anticipadament.
Una altra qüestió a tenir en compte és la fixació negativa d’experiències passades, la qual cosa en psicologia de l’esport es coneix com a “indefensió apresa”, i que porta els atletes a evitar fer quelcom que en el passat s’ha reproduït habitualment com un error per por de no tenir l’èxit esperat. Això condueix irremeiablement a esquemes prefixats de baixa autoconfiança i al pobre acompliment de l’activitat esportiva triada. Tingueu en compte que els fracassos anteriors mai han de condicionar actuacions futures, encara que tampoc heu d’eludir la responsabilitat que es derivi dels primers. És a dir, no podeu continuar creient que sou els millors i que han estat les circumstàncies les que s’han conjurat contra vosaltres. Unes vegades seran els jutges, unes altres el tint, i les que més, els erronis consells d’última hora d’algun “preparador o entrenador incompetent”. La veritable autoconfiança us farà conscients dels factors sobre els quals no teniu el control, però al mateix temps us farà altament responsables i crítics del vostre acompliment.
Construir l’èxit és un factor decisiu basat en la confiança en un mateix i en cadascuna de les àrees en les quals desitgem destacar i aconseguir la victòria. El “procés d’ancoratge” és una de les tècniques que la PNL posa al vostre abast per a incrementar l’autoconfiança, i sorgeix de la manera en com un estímul, intern o extern, arriba a connectar i disparar una determinada resposta. Connexió, d’altra banda, que pot establir-se deliberadament o de manera espontània.
Es tracta de fer associacions entre experiències que actuïn com a “detonants” d’una determinada resposta. De fet, és un procés mental que el cervell desenvolupa de manera inconscient, però que a través de la PNL pot construir-se i utilitzar-se de manera conscient.
Estic convençut que molts de vosaltres heu realitzat aquest “procés d’ancoratge” en nombroses ocasions. Quan us heu imposat un entrenament d’alta intensitat de manera deliberada, i aquest ha actuat com un “disparador” de sensacions gratificants que us han portat a sentir-vos millor amb vosaltres mateixos. O quan heu utilitzat les fotos d’aquella primera victòria com a incentiu per a esperonar la vostra baixa moral en un moment determinat.
La PNL el que fa és estructurar aquest procés, donar forma a un esquema pràctic de generació d’estímuls perquè pugueu anar “ancorant-los” a les respostes que necessiteu que es reprodueixin.
No obstant això, i després d’aquesta breu introducció, deixarem per a més endavant els aspectes pràctics de com dur a terme aquest “procés d’ancoratge” i alguna tècnica més de la Programació Neurolingüística que pugueu usar en benefici propi.
