VISUALITZA I VENÇ

VISUALITZA I VENÇ.

Per Fede Lafuente. Coach i Tècnic en PNL.

L’actitud mental resulta de vital importància per a la consecució dels objectius proposats. Una tendència negativa no farà sinó que predisposar-nos al fracàs, mentre que afrontar els reptes des d’un tarannà positiu i un optimisme controlat ens garanteixen un més que probable èxit en l’empresa escomesa.

Sempre ens hem vingut preocupant d’aspectes més “terrenals” com l’entrenament físic, la nutrició, la suplementació… però rares vegades li concedim al factor mental la importància que realment té. No voldria entrar en disquisicions més profundes sobre l’arrel d’aquest problema, però la veritat és que excepte comptades ocasions en les quals algú apunta cap a la importància de l’estat de relaxació, poc més caldria anotar en el nostre haver sobre el plantejament de la necessitat d’optimitzar els recursos mentals per a obtenir un increment notable en el rendiment. Una situació, aquesta última, que no resulta tan aliena a altres esports individuals en els quals molts dels seus atletes d’elit fan ús sovint de tècniques mentals com la visualització.

QUÈ ÉS LA VISUALITZACIÓ.

La visualització és en si mateixa un intens procés mental que condueix a la recreació imaginativa d’una determinada actuació. La conseqüència d’això és que d’acord amb el que el cervell visualitza, el vostre cos reacciona a nivell psicosomàtic amb respostes idèntiques o molt semblants a les quals tindria si en realitat estiguéssiu immersos en aquesta mateixa acció imaginària.

En realitat, la visualització hauria de constituir una part fonamental de l’entrenament, un instrument eficaç amb el qual poder cristal·litzar imatges positives de la vostra reacció enfront d’un exercici o a una càrrega en concret, o fins i tot en aspectes ja propis de la competició, repassant una a una totes les fibres que contraureu per a ser capaces de mostrar als jutges tot el potencial muscular que posseïu. Es tracta d’imaginar com seria una determinada actuació, i ser capaces al mateix temps d’experimentar l’estímul que es produeix en l’entorn corpori, sense que per a això sigui necessari que s’estableixi activitat física cap.

En el pla de l’entrenament haureu de ser capaços de recordar i reproduir mentalment la seqüència d’accions que componen els diversos exercicis, tal com ho faríeu en la realitat. I en el cas d’una competició seria bo que féssiu el propi amb les poses obligatòries, o fins i tot amb la coreografia o rutina lliure. És el que en psicologia s’ha anomenat “práctica ideomotriz”.

No obstant això, haureu d’eludir la idea de visualitzar accions “perfectes” que rarament haureu tingut ocasió d’experimentar, ja que podria arribar a ser contraproduent, creant una dissociació que implicaria estats d’ansietat i pertorbaria l’equilibri interior, desencadenant molt probablement errors d’execució en temps real. Heu d’emprar elements de sobres coneguts, com aquella profitosa sèrie completada uns dies abans, aquesta repetició màxima que vau culminar amb èxit, aquella comparativa sobre l’escenari que us va conduir a les primeres places, la rutina que us va permetre aconseguir el trofeu al millor posador/a… circumstàncies ja viscudes de les quals podreu guardar encara una consciència neuromuscular positiva.

La visualització col·labora a transmetre al subconscient la informació que l’atleta hagi absorbit en el conscient durant el temps real, retrotraient-la més tard a la memòria. Aquest procés simple de retroacció optimitza la preparació psíquica, desenvolupant l’adequada confiança en la tècnica a utilitzar, i generant al mateix temps una cadència d’accions que es desenvolupen una després d’una altra de manera natural. A conseqüència d’això s’estableix un hàbit que millora ostensiblement la coordinació neuromuscular, alhora que influeix de manera decisiva en el procés de presa de decisions, ja que part de l’atenció que hauríem de prestar a tot el procés es troba lliure gràcies a la mecanització d’unes certes reaccions. La visualització redueix el temps d’actuació, disminueix la tensió sobre l’estat d’alerta i ens permet generar respostes intuïtives, sabent que pensar i actuar al mateix temps redueix l’eficiència motriu.

LA VISUALITZACIÓ PRÀCTICA.

• Busqueu una posició còmoda que us permeti alliberar-vos de totes les tensions, especialment de les acumulades en les extremitats.
• Després intenteu repetir el mateix procés anterior seguint amb els músculs de l’esquena, per a això serà important que sigueu capaces ja d’iniciar un petit procés imaginatiu, ja que el contacte visual amb aquesta zona corporal és gairebé sempre inexistent.
• Respireu des de l’abdomen amb una cadència regular, pausada, i profunda.
• Una vegada alliberada la tensió, programeu la relaxació començant des de la punta dels dits dels peus i continuant cap amunt feu un repàs mental a cadascun dels músculs del cos. És important que estigueu familiaritzats amb la vostra pròpia anatomia.
• Si heu realitzat el procés correctament el més probable és que arribeu a un estat entre la somnolència i l’ensopiment, on el ritme vital sembla que disminueix, però al mateix temps experimenteu una agradable sensació de claredat mental. Aquest és el clímax que anem buscant, on el cervell passarà a treballar amb les més productives ones alfa.
• És el moment de recaptar de la memòria aquests records que impulsen la vostra motivació, aquells dels quals ja hem parlat anteriorment. Preneu-vos el vostre temps i recreeu-vos en totes les percepcions possibles, aquelles que afecten els cinc sentits, però sobretot en les més positives i estimulants.
• A poc a poc deixeu que els pensaments flueixin cap als detalls més concrets que us interessa visualitzar, ja sigui de l’àmbit de l’entrenament o del de la competició. Lentament anireu percebent les mateixes sensacions ja experimentades, pot ser que fins i tot comenceu a suar i sentiu molt pròxima la tensió ja viscuda, i finalment tot això desencadenarà un estat emocional de plenitud en el qual us sentireu absolutament reconfortats.
• Ara haureu d’intentar ser protagonista i director al mateix temps. Concebre les escenes i interpretar-les tal com desitgeu que ocorrin en realitat, però sense excessives parenceries, sent plenament conscients de les limitacions que us afligeixen.
• Disposeu-vos a realitzar un entrenament —si aquest era el motiu de la visualització— no abans de transcorregudes dotze hores. Heu de prendre-us un breu lapse de temps per a reconduir els diferents esquemes mentals, i quan sigui el moment no us preocupeu pels detalls, doneu-li al “play” i comenceu a visionar allò que heu preparat.
• Heu d’analitzar els resultats i extreure les conclusions precises, segur que notareu la diferència. Feu apilament de la informació necessària per a poder més tard reproduir-la i corregir per mitjà de la visualització aquells errors que no degueren produir-se.