ESTIL DE VIDA I OSTEOPOROSI.
Per Fede Lafuente. Coach esportiu i nutricional. ROPEC 031257.
No és just que quan l’ésser humà es disposa a gaudir del merescut descans després de tota una vida dedicada al treball i a la societat, que quan pot gaudir del temps necessari per a dedicar-lo al desenvolupament personal i enriquir així l’última etapa de la seva existència, es trobi llavors més vulnerable a l’assetjament de les malalties que minven la seva qualitat de vida.
L’osteoporosi és una condició degenerativa per la qual es redueix la grandària de la matriu òssia, podent parlar llavors de porositat de l’os; és a dir, de la pèrdua progressiva de densitat que fa que aquest es torni més prim, més fràgil, trencadís, i procliu a les fractures. Això és molt més probable en persones de sexe femení, ja que les dones tenen un percentatge inferior de massa esquelètica en relació amb els homes, aproximadament un 30% menys. Però també l’edat té la seva influència, i és a partir dels 35 anys quan l’organisme es torna menys eficient en els processos que concerneixen l’assimilació del calci, i per això veu disminuïda la seva capacitat de generar nous osteòcits per a la conservació de l’os, i osteoclasts que li auxiliïn en les tasques de reabsorció d’aquest.
Aquesta patologia afecta de manera particular a l’espina dorsal i, en estat crític, és la causant de gran nombre de fractures en persones d’avançada edat. Les vèrtebres es poden anar afeblint a causa del procés degeneratiu, col·lapsant sobre si mateixes i causant un dolor considerable. Aquesta feblesa pot ser l’origen de la típica deformitat de la columna vertebral (cifosi dorsal), així com de la pèrdua d’altura associada a l’envelliment i de la limitació de la dinàmica respiratòria causant de severes dificultats en fer algun esforç físic.
No es necessita massa força de pressió per a provocar un trauma que causi fractura de maluc o de nina, que són les zones més proclius a ser afectades per aquesta malaltia. Encara que no existeixi una simptomatologia típica per a diagnosticar-la de manera precoç, la pèrdua de pes sense motiu aparent i el dolor d’esquena d’etiologia desconeguda, poden ser signes que ens adverteixin de la seva possible aparició.
CAUSES MÉS FREQÜENTS
Encara que pugui semblar que els ossos són només el bastidor que conforma l’esquelet humà, i que com a tal serveix de suport estructural i mecànic per a la realització dels moviments, això no és del tot cert. El sistema ossi no és un ens inanimat. En el transcurs de la vida adulta està sotmès a un procés continu de remodelat i reabsorció, denominat osteogènesis, i el desequilibri d’aquest mecanisme és el que provoca la disminució de la seva matriu orgànica, i la conseqüent aparició de l’osteoporosi.
L’ésser humà adult, sota patrons de nutrició i desenvolupament correctes, aconsegueix el seu índex màxim de densitat òssia entre els 30 i els 40 anys, i a partir d’aquí veu reduït aquest índex a raó d’un 1% cada any.
La testosterona i els estrògens tenen la seva pròpia incidència, d’un mode més o menys directe, sobre els processos de reabsorció òssia. I com ja sabem, la menopausa o cessament de la menstruació, és la conseqüència del declivi en la funció hormonal cíclica, entre els 45 i els 60 anys. És a dir, la reducció progressiva de la producció d’estrògens, que no pot per menys que afectar la consistència de l’os, accelerant la reducció de la mateixa en un 3% a 5% anual.
També s’ha associat aquesta malaltia amb la bronquitis crònica i l’emfisema pulmonar[1]. Encara que no es coneixen molt bé les causes que les relacionen, tal vegada el tabac és una d’elles, i com aquesta hi ha moltes altres que d’un mode directe o indirecte tenen un paper promotor en el desenvolupament d’aquesta afecció, com ara:
- Una dieta deficient en vitamina D, calci, i altres minerals implicats en els processos de gènesis i reconstrucció òssia.
- El sedentarisme.
- La immobilitat prolongada i forçada; en individus amb disminucions físiques, per exemple.
- La malaltia de Graves[2], caracteritzada per un elevat hipertiroïdisme, que entre els molts efectes col·laterals inclou l’osteoporosi.
- L’hiperparatiroïdisme; un trastorn endocrí que produeix l’augment de la resorció del calci, i l’absorció del mateix en el ronyó i intestins causant una hipocalcèmia i la conseqüent desmineralització que afecta la densitat de l’esquelet.
- El consum excessiu d’alcohol, i el tabac.
- La falta, més o menys prolongada, de producció d’estrògens prèvia a la menopausa, com el retard en l’aparició de la primera menstruació, o les amenorrees causades per l’excessiva disminució del percentatge de greix corporal, o del pes general de la persona afectada.
- La condició genètica i hereditària.
- L’ús de corticoesteroides durant períodes més o menys prolongats.
- Els desordres hepàtics crònics.
- Les síndromes d’absorció deficient…
MILLOR PREVENIR QUE…
En edats avançades, la pèrdua de massa òssia no és recuperable, almenys no íntegrament. Encara que existeixen corrents d’opinió –amb evidències que així ho corroboren-, que avalen la teoria d’una lenta reconstrucció de l’os, la teràpia més eficaç demostrada fins al moment, és la preventiva. Els mitjans pal·liatius són els únics que resulta de rebut aplicar quan ja es troba estesa la malaltia.
Les mesures terapèutiques aconsellades per a prevenir l’aparició de l’osteoporosi, coincideixen de manera ineludible amb les pautes que nosaltres mateixos recomanem encaridament per a aconseguir incrementar el nivell òptim de salut física i mental: nutrició i exercici.
Un estil de vida adequat pot evitar en la mesura del possible el desenvolupament d’aquesta patologia tan limitant. Està demostrat que l’entrenament amb pesos augmenta la densitat òssia, enfortint els ossos, així com les estructures lligamentoses, i tendinoses que mantenen un paper fonamental en la capacitat de moviment de qualsevol de les nostres articulacions. El treball amb càrregues lleugeres o moderades, que tonifica i desenvolupa el sistema muscular, col·labora a disminuir la tensió dinàmica que han de suportar els ossos, i augmenta la coordinació i l’equilibri, disminuint així les possibilitats de caiguda, i el risc de fractura a causa d’una solidesa més gran de tot el conjunt.
L’altre bastió de la lluita contra l’osteoporosi inclou la planificació adequada de les pautes de conducta alimentària que haurien d’introduir-se en els sectors de risc, així com en la població en general. Una dieta saludable inclou l’aportació generosa d’hidrats de carboni com l’arròs, el blat, el blat de moro, la civada, la patata, el moniato, els cigrons, les llenties… Afegiu vegetals i hortalisses, així com fruita fresca, llavors i fruita seca. La proteïna obtingueu-la de les carns blanques del pollastre, el gall d’indi o el conill… sense oblidar la vedella o el bou, els ous, el peix blanc –com el lluç, el rap, o la sépia– i els peix blau més ric en àcids grassos essencials com la tonyina, el salmó, o les sardines. Reduïu o elimineu els aliments amb un elevat índex de greixos saturats com la mantega, els embotits, la brioixeria industrial i el “fast food”; i trieu olis vegetals crus com el d’oliva o el de llavors de lli, per a ajustar la vostra aportació lipídica.
Un altre grup de nutrients amb una importància rellevant en la prevenció dels efectes perniciosos que pot implicar el desenvolupament d’aquesta malaltia són els lactis. Trieu sempre productes desnatats que mantinguin tot el seu valor nutritiu, però amb l’aportació mínima de greix. Pel seu elevat contingut en calci, la llet, els formatges, i els iogurts haurien de ser presents de manera habitual en la vostra alimentació. Al marge de la dieta seria important suplementar-vos amb dosis addicionals d’aquest mineral, de magnesi, i també de vitamina D. Aquesta última resulta de vital importància en els processos d’absorció, augmentant la permeabilitat intestinal i afavorint el transport actiu del calci, de la sang als ossos.
…CURAR.
Dels procediments establerts per a pal·liar en la mesura del possible les conseqüències negatives derivades d’aquesta fragilitat òssia en les dones trobem la TRH o Teràpia de Reposició Hormonal, que consisteix en l’administració d’estrògens i/o progestina per via exògena, per a compensar l’escassa o nul·la producció d’aquesta hormona pel vostre propi organisme.
Altres teràpies alternatives que us ofereixen un punt de vista diferent pel que fa a l’aplicació de determinades tècniques que puguin alleujar els símptomes d’aquesta malaltia són:
- La quiropràxia, actuant sobre músculs i esquelet, amb un èmfasi particular en l’espina dorsal i els seus efectes sobre el sistema nerviós.
- L’homeopatia, basada en el tractament constitucional i personal de la simptomatologia[3].
- L’acupressió i el Shiatsu, poden ser molt útils en el tractament complementari del dolor i la incomoditat causada per aquesta malaltia.
Malgrat aquestes últimes consideracions, el que ens ha de quedar meridianament clar és que les malalties, i en especial l’osteoporosi, són una altra de les raons fonamentals per les quals no hauríem de perdre el tren del condicionament físic com a estil de vida i font de salut.
